Entrada Final

Al principi de l’assignatura estava intrigada en quin camí seguiríem d’aquest gran món dels mitjans de comunicació. Ha estat bàsicament el de la televisió. He de dir que ho he trobat molt interessant, el fet de parlar d’un element que es troba totalment dins les nostres vides penso que és molt útil. La televisió és un aparell que tenim molt proper, el mirem gairebé perquè sí, sense pensar quan tenim els ulls clavats a la pantalla. Igual que explica Pere Calders en el conte Invasió Subtil (entrades de Ficció II i III), els mitjans de comunicació, sobretot la televisió, no sols en ha envaït subtilment, sinó que té un lloc preferent a les nostres vides, fins i tot podem comprar el moble del menjador en funció de la televisió que volem. I és en aquests aparells quotidians, d’aparença inofensiva, davant dels quals hauríem d’adoptar una actitud crítica.

Amb aquesta assignatura he agafat aquesta mirada més crítica davant la televisió i els mitjans de comunicació en general. He deixat la postura de mirar la televisió de manera passiva, sense pensar. M’ha ajudat també a donar explicacions a fets que em rondaven pel cap, per exemple el perquè dels Realities. Inclús he reflexionat sobre temes que n’hi m’havia plantejat anteriorment, per exemple la potencialitat educativa de la publicitat.

Rellegint les entrades del bloc realitzat veig que m’he anat fent una mica més experta sobre els mitjans de comunicació. També veig que entrada rere entrada, ara tinc un munt d’enllaços d’articles d’opinió, de propostes didàctiques... Gràcies a aquesta assignatura i en especial a la confecció del bloc, he descobert molt material sobre aquest tema.

En conclusió, he pres consciència, encara més, que és de vital importància una educació davant la televisió i dels mitjans de comunicació, i adoptar una mirada crítica per tal d’agafar el propi “mando” de què es mira i què no, de distingir allò real del muntatge, i de no deixar-se influenciar per no acabar sent una ovelleta que simplement segueix al ramat sense criteri.