11-Publicitat: educació i control

Per Agüera i Soler[1] és molt important l’educació en publicitat: “En una societat en què la publicitat ens envolta constantment i de manera cada cop més acceptada, alhora que subreptícia, l’aprenentatge de la lectura del missatge publicitari esdevé fonamental.”

Quilo Martínez[2] exposa que “des del punt de vista de l’educador, la publicitat adquireix una importància vital, ja que pel gran impacte que té en la ment juvenil s’ha transformat en un element que en molts casos dificulta la feina de formar i educar avui en valors.”

Reclama “una indispensable adequada educació en aquest camp, que ajudi a una presa de consciència de la realitat del fenomen i permeti enfrontar-s’hi amb una actitud més crítica. Una educació que no només es quedi en l’anàlisi del contingut global dels missatges que rep el públic, sinó que permeti conèixer també l’altra cara de la moneda: els esquemes de funcionament de la realitat publicitària tal com són, amb les tècniques i els mètodes propis. Un coneixement bàsic, no diem professional, sobre les tècniques publicitàries pot permetre als joves fer front amb més èxit a tota possible manipulació.”

També parla del control de la publicitat i explica que “el codi d’autodisciplina de la Confederació General de la Publicitat imposa que la publicitat sigui honrada, veraç i correcta, que es pugui reconèixer com a tal, que no s’assenti en la superstició, en la credulitat, en la por, en la violència, i en la vulgaritat; que no ofengui les conviccions morals i que no contingui elements que pugin considerar-se perjudicials per als nens. ”

Es compleixen aquestes normes, o diguem-ne intencions, en la publicitat que veiem cada dia a la televisió, a la premsa o a les tanques publicitàries de les carreteres i ciutats? Pot ser que en alguns casos sí, però la veritat és que una gran quantitat de missatges publicitaris fan molt poc cas d’aquest anomenat codi d’autodisciplina. Com per exemple el següent:

Què tenen a veure els vols de Ryanair amb els ossos polars?
Un vol europeu produeix per passatger, com a mitjana, uns 400 kg de gasos CO2 (responsables de “l’efecte hivernacle”). Perquè ens fem una idea del què això significa, PlaneStupid escull un animal de pes equivalent, l’ós polar, i el deixa caure des dels aires. Bàrbar. Però sembla que, a aquestes altures, la letra sólo con sangre entra.

El reportatge “Criatures consumidores” de 60 minuts (2009) planteja qüestions urgents sobre l'ètica de l’ús de tècniques de la psicologia, l'antropologia i la neurociència del marketing infantil, i el seu impacte en la salut i el benestar dels infants.

En aquest article del bloc ¿Niños frente a la tele o la tele frente a los niños? es parla concretament de la publicitat dirigida alls nens i nenes.

En aquest article (2000) del diari El Mundo parla sobre uns anuncis de joguines que es van retirar per falta d’ètica: excés de violència, animació figurada…

---

[1] Patrícia Agüera Pàmies i Laia Soler Picanyol. L'escola i el món de la publicitat. Aulamèdia. Educació en Comunicació. Maig, 2006.
[2] Quilo Martínez. Publicitat i escola. Aulamèdia. Educació en Comunicació. Setembre, 2005.