9-Ficció: final d’una història

Invasió subtil (Pere Calders)

(…) Sí, és clar, són rodamóns i es fiquen pertot arreu. Me’l vaig tornar a mirar i asseguro que cap detall, ni en la roba ni en la figura, no delatava la seva procedència japonesa. Fins i tot duia un escut del Futbol de Club Barcelona a la solapa.

Aquest relat tracta del següent: a l'Hostal Punta Marina de Tossa hi ha el protagonista de la història (el propi narrador). Aquest, es passa l'estona intentant convence's que un home totalment català és un japonès simplement perquè té la fòbia que els immigrants els envairan. Acaba amb la conclusió que si tots envaeixen com aquell "japonès" del restaurant serà difícil evitar-ho.

Els valors que es podrien treballar sobre aquesta història són evitar prejudicis, ja siguin bons o dolents, que poden existir envers als immigrants d’una ètnica determinada: per exemple, japonesos formals, educats, estudiosos... També es podria incidir en el respecte cap a altres cultures diferents a la pròpia. Per últim, es podria intentar evitar el pensament de que els immigrants envaeixen a la zona a on es desplacen, i fer comprendre que és possible una convivència amb més d’una cultura. Tots aquests valors el narrador de la història, a primera vista, no els comparteix, són contraris als seus, però el fet que la història desprengui certa ironia fa sobreentendre que en el fons transmet aquests valors.

8-Ficció: inici d’una història

Invasió subtil (Pere Calders)

A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s’assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals.
A l’hora de sopar, va asseure’s a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l’atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc. (…)

He escollit un conte de Pere Calders, per la brevetat que aquest gènere narratiu comporta, el qual demana un inici i final curt i concís.

El conte comença presentant-nos un japonès, però un japonès que desconcerta al narrador. I perquè el desconcerta? Aquest interrogant serà un recurs que animarà al lector a continuar llegint per saber més sobre aquest japonès peculiar. La història continua explicant més aspectes confosos, com que el japonès no té els ulls oblics. Aquests elements van creant intriga i van “enganxant” al lector.

Si hagués de representar amb imatges l’inici d’aquesta història, faria plans sencers del personatge que narra la història, de manera que l’especatador el pogués veure clarament. També faria primers plans de la seva cara desconcertada, per tal que aquest sentiment arribés al públic. Del personatge suposadament japonès no en faria plans sencers, per conservar l’interrogant de si és japonès o no fins al final, sinó que l’enfocaria poc, d’esquena i de cara però de manera parcial: les mans, la boca, els seus ulls no oblics...

7-Ficció: narrativa i valor educatiu

La narrativa de la ficció

-Funcions:
Ja en els temps de la Grècia clàssica Aristòtil ens parlava de la funció catàrtica de les tragèdies: “els espectadors mitjançant la contemplació de la tragèdia i mitjançant la seva participació anímica en la mateixa, sotmeten el seu esperit a profundes commocions que serveixen per purgar-lo” (Per saber més de la catarsis ves aquí).

Jean-Marie Schaeffer[1] també ens parla de la funció de la ficció. Aborda la qüestió definint la ficció com a “fingiment lúdic compartit”. Afirma que “la funció del fingiment lúdic és crear un univers imaginari i empènyer al receptor a submergir-se en aquest univers, no induir-lo a creure que aquest és un univers imaginari és un univers real”. Per tant, ens parla clarament d’una funció lúdica, la de crear univers imaginaris; i també catàrtica, la de submergir-se en aquests universos ficticis.

En els vídeos que hem vist a classe de la pel·lícula Smoke s’hi narra la mateixa història, però en dos formats diferents. Penso que el de la seqüència fílmica (el segon) hi pot haver més implicació emocional per part de l’espectador, ja que es veu pròpiament la història amb els sentiments dels personatges, i no només la narració d’aquesta història, més freda. Això comporta que un no ha de fer “l’esforç” d’imaginar-s’ho i d’aquesta manera pot ser més fàcil relacionar-hi les pròpies experiències viscudes. A més, el fet que el segon vídeo tingui música, el fa més emotiu.

-Temes:
La narrativa de ficció treballa sobre els grans macrorelats de l'existència humana (vida i mort, amor i sexe, diners i poder). Un exemple d’història on hi apareixen aquests temes podria ser la tragèdia de Shakespeare Romeu i Julieta: és una història de dos joves enamorats que, a pesar de la oposició de les seves famílies rivals entre sí (diners), decideixen lluitar pel seu amor fins al punt de casar-se de forma clandestina; no obstant, la pressió d’aquesta rivalitat i una sèrie de fatalitats condueixen al suïcidi dels dos amants.

En la majoria de relats breus també apareixerà algun tema d’aquests, per tal de fer-los més atraients.

El valor educatiu de la ficció
Des del punt de vista educatiu, la ficció pot ser un mitjà per apropar als infants a llocs, societats que no coneixen, a certs moments de la història, els pots ajudar també a comprendre diferents punts de vista, valors... tot això a través de les vivències dels protagonistes de la història.

En relació a la utilització d’aquests materials podem trobar varies pàgines dedicades a oferir materials i guies didàctiques. N’és un exemple el portal “Cine y Educación”: una de les seves propostes es treballar els valors de tolerància i solidaritat a través de la pel·lícula Bichos.

---

[1] Jean-Marie Schaffer (1952-…) (membre del Centre de Investgigacions sobre les Arts i el Llenguatge del Institut Superior de Ciències Socials de França): Perquè la Ficció? (1999)

6-Informatius: esperit crític per a joves

Primer de tot m’agradaria comentar el vídeo de Diversitac. Trobo que pot ajudar a crear una visió crítica davant els informatius, ja que, des del meu punt de vista, no compleix el criteri d’objectivitat: a part de que només parla dels immigrants que arriben per mar, amb el titular “No paran de llegar” es posiciona, tracta la immigració com a una invasió, com a un fet negatiu; a més la cançó que hi ha de fons transmet prejudicis, quan diu que “té el rebedor ple de pobres” està titllant els immigrants de pobres; també els tatxa de pecadors, ja que la cançó demana disculpes al Senyor per aquest fet. Però, és un pecat buscar una vida millor? A més, les imatges que mostra són dures, no només es veu la típica patera, sinó que es mostra l’immigrant exhaust després del viatge. Diria doncs que són imatges que busquen el “morbo” de la situació.

Trobo molt positiu el fet sigui una activitat que parteixi d’un input (el vídeo) i a partir d’aquí els alumnes hagin de construir un nou producte (un article), i no només, per exemple, una fitxa sobre el vídeo, que seria lo més usual. D’aquesta manera el feedback és major. Els alumnes podran eliminar prejudicis, desenvolupar la capacitat crítica, i aprendre a crear propostes alternatives a través de les noves tecnologies.

Penso que és una activitat una mica complexa, però el fet de que el procediment estigui molt pautat elimina la dificultat que podria suposar.

A més, fa que cada membre del grup assumeixi un rol, que tots hi prenguin part.

Per últim, trobo positiu també que com a última fase es parli dels articles dels companys. Així el resultat de la feina no només el veu el professor, sinó que se’n assabenta la resta de la classe i en fan una reflexió.

Us deixo aquí un projecte que impulsa uns informatius pensats per a joves d’entre 8 i 13 anys. El què fan és agafar les notícies que ja s’han donat i les expliquen de manera que els nens les puguin comprendre.

Per escollir la notícia es basen en l’interés dels nens i en el critieri periodísitc de “conseqüències per a la població”.

Deixa clar que la seva voluntat no és “educar” sinó comentar i ubicar els fets noticiosos, o sigui, apropar la realitat als nens. Amb la intenció que aquests s’involucrin a la societat, i que la política no els hi sembli avorrida.

Un informatiu dedicat als infants i joves a nivell de Catalunya és l’Info K. Us enllaço una notícia d’aquest informatiu que parla de la immigració de manera objectiva. Tot i que sobre aquest tema també té notícies per conscienciar i eliminar prejudicis, una d’elles és aquesta.