3- Com es rep la Telerealitat?

Tot i que la telerealitat té molta audiència, pocs espectadors reconeixen que miren aquest tipus de televisió. Molts diuen que no els hi agrada, però la veritat es que hi queden enganxats.

I com és que enganxa? Veure gent més desastre, més poc afortunada... que hom propi, enganxa. Veure gent que triomfa també, ja que fa pensar que hom pot obtenir èxit a la vida.

El fet que la telerealitat ensenyi i expliqui aspectes privats de la vida d’altres, es comparable al fet d’espiar als veïns, el qual és un fet mal vist. Per aquesta causa els espectadors els produeix vergonya dir que ho miren.

La teleralitat ha canviat el concpete de “ser famós”. Ara ser famós és fàcil, ser famós no té perquè voler dir haver fet grans coses. La definició actual de “una persona famosa” és una persona que molta gent coneix.

Si un adult mira telerealitat se suposa que distingeix realitat creada de realitat real, valgui la redundància. Però, què passa amb els infants? Són més vulnerables, pensaran que la realitat que presenten els mitjans de comunicació és la real... Quines mesures s’han de prendre? Penso que moltes més de les que hi ha actualment, començant per conservar l’horari protegit. Per tant estic proposant control. A més també, educació audiovisual: que quan el nen/a mira la televisió tingui un adult al costat per parlar del programa en qüestió, perquè l’adult li obri els ulls, el faci distingir entre muntatge i realitat, i el faci ser crític.

Us proposo un vídeo del programa "Mira'm bé", que està penjat al Blog de l'Edu3.cat. Està dirigit als més joves i explica què és la Teleralitat, té com objectiu, doncs, educar en la Comunicació audiovisual

També us proposo un blog que, al llarg de les seves entrades, es pregunta si és la tele que gira al voltant dels nens o si són els nens giren al voltant de la tele.

Som els espectadors que hem de dir fins a on volem arribar. Si veritablement no volem telerealitat, canviem de canal!